Els calçots són els grills de les cebes blanques. Tenen una allargada d’uns 50cm, dels quals 20-25cm són fulles i la resta la tija blanca comestible.

A finals del segle XIX un pagès de Valls, conegut amb el nom de Xat de Benaiges va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com  calçar, és la que dóna nom al calçot.

Com es preparen els calçots?? Abans de coure els calçots, se’ls escurcen les fulles més llargues i se’ls talla un tros d’arrel. A continuació, i sense rentar-los ni treure’ls la terra, es posen a la graella sobre flama viva, tradicionalment de sarments de ceps Una vegada cuits s’emboliquen amb papers de diari per tal que acabin d’estovar-se i mantinguin la calor.  S’acostumen a servir encara embolicats i posats sobre una teula.

La calçotada és la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada.

1. Repetir les idees principals cada 5 minuts, sobretot a l’inici i final de la conferència que la gent està més atenta.

2. Fer cites celebres per captar l’atenció o bé per començar el discurs.

3. Fer preguntes a la gent de manera directa perque et diguin que sí, s’ha de saber vendre, exposar les idees sense inconvenients.

4. Canvi d’entonació

5. Explciar anècdotes o notícies recents.